L’adolescència: l’etapa en què el cervell construeix la identitat
El cervell de l’adolescent
Durant molts anys es va creure que el desenvolupament més important del cervell es produïa durant la primera infància. Però les investigacions de la neurocientífica britànica Sara-Jayne Blakemore van demostrar que això no és així. Gràcies als avenços en les tècniques de neuroimatge, es va descobrir que el cervell continua transformant-se intensament durant l’adolescència i fins ben entrada l’edat adulta.
Aquest descobriment ha canviat la manera d'entendre aquesta etapa de la vida.
L'adolescència no és simplement un període de canvis físics i hormonals. És una etapa en què el cervell està immers en una de les tasques més importants que farà una persona al llarg de la seva vida: construir la seva identitat.
La gran pregunta: "Qui soc jo?"
Si haguéssim de resumir què passa al cervell adolescent en una sola pregunta, probablement seria aquesta:
Qui soc jo?
Durant aquests anys apareix una necessitat profunda d'entendre qui és un mateix, què li agrada, què se li dona bé, què pensa, què sent i quin lloc ocupa al món.
Els experts anomenen aquest procés la concepció del jo. És el moment en què la persona deixa de definir-se principalment a través de la seva família i comença a construir una identitat pròpia.
Per això molts adolescents necessiten marcar distància amb els seus pares. Sovint les famílies ho viuen amb preocupació, però en realitat és un procés natural i necessari. El cervell està impulsant el jove a separar-se progressivament de la identitat de "fill de..." per descobrir qui és ell mateix.
No és un rebuig a la família. És un pas imprescindible cap a l'autonomia.
Un cervell que s'està reorganitzant
Blakemore va observar que una de les regions que més canvia durant l'adolescència és l'escorça prefrontal, una àrea relacionada amb la presa de decisions, la planificació, la comprensió dels altres i la consciència d'un mateix.
Durant aquests anys el cervell elimina connexions que no utilitza i reforça aquelles que fa servir amb més freqüència. Els neurocientífics anomenen aquest procés "poda sinàptica". Blakemore ho compara amb podar un roser: s'eliminen les branques més febles perquè les més importants es facin més fortes.
Això significa que les experiències, els interessos, els aprenentatges i l'entorn tenen un impacte enorme en el desenvolupament dels adolescents.
Descobrir les seves fortaleses és més important que mai
Si el cervell està construint la identitat, també està buscant respostes sobre les pròpies capacitats.
Per això molts adolescents exploren activitats diferents, canvien d'interessos, qüestionen el que els envolta i intenten trobar allò que els fa sentir vius.
És una etapa clau per descobrir les seves fortaleses naturals, els seus talents i aquelles activitats amb les quals connecten de manera espontània.
Quan un adolescent identifica allò que se li dona bé, comença a construir una imatge més clara de si mateix. Guanya confiança, seguretat i sentit de direcció.
En canvi, quan no coneix les seves capacitats, és habitual que apareguin dubtes, inseguretats i dificultats a l'hora de prendre decisions acadèmiques o professionals.
Una oportunitat extraordinària per créixer
Les investigacions de Sara-Jayne Blakemore també mostren que el cervell adolescent és especialment adaptable i mal·leable. És una etapa amb una enorme capacitat per aprendre, crear i desenvolupar noves habilitats.
Per això és tan important acompanyar els adolescents des de la comprensió i no des de l'etiqueta.
Allò que sovint interpretem com indecisió, necessitat de qüestionar-ho tot o ganes de diferenciar-se dels adults forma part d'un procés molt més profund: la construcció de la seva identitat.
Al cap i a la fi, l'adolescent està fent una feina enorme.
Està intentant respondre la pregunta més important de totes:
Qui soc jo i quin lloc vull ocupar al món?
I ajudar-lo a descobrir les seves capacitats, els seus talents i les seves fortaleses és una de les millors maneres d'acompanyar-lo en aquest camí.
